Últimes noticies

Aquests últims mesos han sigut com els altres; intensos i moguts!!! La casa s'ha omplert de companyes de ruta... i hem tingut que canviar la mida de les caçoles!! Les mes valentas, ja s'han adaptat a la situació!!😏

Per el pont de la puríssima, L'Aude i els nens han fet una escapada per les seves terres per visitar els avis!! Gracies Mouma i Poupa per fer que aixó sigui possible!!!

Les festes de final d'any són en el nostre país i en molts altres símbol de retrobament familiar que  nombrosos podem gaudir...peró recordem que hi han moltes personas aqui i arreu del món que aquest any no ha sigut temps de retrobament... per separació geográfica per guerras, fam o feina, o per desentendiment  amb la familia...
També molta gent troba en altres persones l´oportunitat de viure-les acompanyat, nosaltres creiem que aquestes festes han de ser signe d'esperança per l'altre a partir del compartir senzill ...

  El final d'any l'hem passat en bona compania i ens han alegrat temps. Hem de dir que no tots els dies han sigut alegres...pero hem estat junts per fer-nos costat tan com podiem i aixó es el que compta!!!

Aqui us regalem el nostre arbre de Nadal!

Primer Anniversari

Dissabte 11 de novembre, vam celebrar el primer aniversari de Les Vetlladores.
El 11 de novembre del 2016 es el dia en que va arribar la primera dona amb els seus fills a la casa.
Ella ja no viu amb nosaltres; va continuar el seu camí però dissabte ha estat amb nosaltres, celebrant aquest temps junts.
Hem menjat xocolata i coques, hem gaudit dels amics i veïns de la casa...
Aquest rètol vol representar aquest camí que tots fem, el camí de les nostres vides i que en un temps donat, ens ha tocat compartir-lo aquí a la casa de Les Vetlladores...
Les pedretes son totes aquestes paraules, emocions, sentiments que s'ens ha acudit recordant aquest tros de camí comú a Les Vetlladores; esperança, foscor, alegria, por , compartir, desacord, convivència etc...
Les flors i els arbres son tots els amics i col·laboradors que feu que aquest camí a les vetlladores sigui bonic i fructuós amb el vostre granet de sorra; diners, pregaria, presencia, visites, cop de mà, petites obres, amistat, gestió etc...
Aquí aprofito per fer una crida a tots els que voleu col·laborar amb el projecte. Apropeu vos a nosaltres i junts mirarem com....
I de moment, divulgueu, compartiu aquests escrits! Gràcies

Així som

Ple de vida

Les Vetlladores està ple de vida...tan ple que no trobo el temps de posar-me a escriure en el blog...5 mesos ja sense donar noticies....tan ple que ja no se que escriure...

Per on començo?

Us podria parlar de la nostra primera... Patum... del final de curs de l'escola, de les visites, de les gallines, de l'hort, de l'arribada de la gossa, del començament de curs?...però quedaria poc comparat amb el moviment de gent a la casa...

Estem aquí lligats a aquesta aventura, aventura de vida...

Perquè si, aquí a les Vetlladores, vivim una realitat fora de la realitat...Els carrers s'omplen de vida i de moviment a Catalunya i nosaltres continuem el nostre quotidià...continuem lluitant per una vida digna, per una vida justa, una vida acompanyada, a on cada persona te dret a ser escoltada...

¿Com ho fem? 

Només vivint, compartint cuinant i netejant...menjant i descansant...debatint i silenciant...discutint i abraçant-se...

El nostre dia dia es aquest; persones que venen d'històries, països, ciutats, regions, realitats, religions diferents vivint juntes gracies al que ens uneix a totes: el Ser Persones i el dret a viure dignament.

Que sería viure dignament per mi?... 

Sense entrar en termes filosófic, nomès el que penso i sento jo...La dignitat es situa per mi en el respete sincer de la historia de l'altre...dic sincer perquè es molt fácil dir « si !et respeto!» i quedar me amb la meva veritat...però es mès difícil respetar sincerament la història de l'altre sense jutjar......

Accollir la teva historia amb amor, fer l'esforç de posar-me en la teva pell, i si no puc entendre, reconeixer el valor ùnic que te....

Traducciò al Francès:
 

"Les Vetlladores" est remplie de vie...tellement que je ne trouve pas le temps d'écrire dans le blog... 5 mois déjà sans une seule nouvelle....

Par quoi commencer?

Notre première Patum, fête locale  reconnue par l'UNESCO, mobilisant le cœur et l'âme de tout bon "Berguedà"? la fin d'année scolaire ou la nouvelle? Les poules et la construction de leur poulailler?

L'arrivée de notre nouvelle compagne, Tirvia (jolie chienne noir!!)?, le potager?...Tout cela est bien moins important que le grouillement de gens et de vie au sein de nos murs....

Quelle aventure!! une aventure pleine de vie!

En effet, nous vivons ici une réalité un peu hors de la réalité, un quotidien à la fois atypique et très banale...

Nous vivons en partageant la cuisine et le ménage, manger et se reposer, discuter, échanger ou en silence, s'embrasser ou s'éviter.... Notre quotidien est fait de personnes venant d'histoires, de pays, de villes, de réalités, de religions différentes et vivant ensemble grâce à ce qui nous unit: L'Être et droit à vivre dignement...

Qu'est ce que vivre dignement pour moi? 

Pour moi, la dignité se situe dans le respect sincère de l'histoire de l’Autre et j'ajoute sincère car je penses que facilement nous utilisons l'expression: "oui, oui  je te respecte..." ou " je respecte ce que tu dis..." et pourtant je reste avec ma vérité....Mais il est plus difficile de respecter l'histoire de l'Autre sans juger...

J’accueille ton histoire avec Amour, je fais l'effort de me mettre dans ta peau et si je ne comprends pas, je reconnais la valeur unique qu'elle a....

Intercanvi

Ja us hem parlat de Aiman i Huda, doncs els dia 30 d'abril, van venir amb mes reforços a cuinar especialitats del seu país!

Hem menjat molt bé i molt. Hem compartit una molt bona estona tot cuinant i dinant...

Mohammed, Aiman,  Huda i Nour cuinant a casa

Caramellas a les Vetlladores

Quina sorpresa ens han donat les Caramelles de Berga!

Com a bona tradició que tenien de cantar per les Germanes Carmelites, ens han fet el gran honor de cantar per les Vetlladores.  

Ha sigut un gran detall que ha arribat als cors de tothom aquí a la casa! 

Gracies i fins l'any vinent!

Vetllar

En aquests dies de setmana santa, m'aturo i veig com estic sentin de ple el sentit de la paraula "Vetllar"...

Ser-hi...no fer més que ser-hi amb compassió i humiltat...

Tenim aquest impuls, aquestes ganes de fer, d'ajudar, de guiar per que la persona que acompanyem entengui, fagi, actui en el sentit del que ens sembla que sería lo millor per ella...

Però tots tenim el nostre camí i no podem demanar a algú que encamini un altra sense que s'hagi pogut preparar... aniría coixa...o ho deixaria a mitges...

La paraula Vetllar, esta aqui per recordar-nos-ho...

“El camí que agafis; aqui estaré! Vetllan per que hem puguis cridar, et faré saber a on soc...

I compartiré amb tu la meva vida, les meves macances, les meves pors perque aqui es a on ens trobarem...”

Douae

30 de març del 2017

Es el nom d'aquesta petita flor que ens ha arribat a casa aquests dies...
Benvinguda vida!
Benvinguda bonica
Et desitgem un camí de vida amb Pau...

Casa acollidora

La Casa d’acollida «Les vetlladores», hauria de canviar el nom per dir-se, Casa Acollidora, on tothom vetlla per què ho sigui.

A les vetlladores, estem per cuidar-nos mútuament amb les mancances que això implica, no hi ha acollits i acollidors....o això intentem .

“Nadie libera a nadie, nadie se libera solo. Los hombres se liberan en comunión”.

(Paulo Freire. subtítol del capítol I del llibre “Pedagogía del oprimido”)

Flors Fleurs

   Ens arriben flors per tots els racons del jardí...flors plantades per....la germana María?, germana Montserrat? germana Carme?...No ho sabem ven bé, m'he inventat els noms...peró el que sabem segur és què de les mans de les germanetes (que vivien aqui abans) ens esta arribant aquestes flors, com regals de benvinguda, llums d'esperança, aire d'energía...Grácies Germanetes! Us sentim aqui, a prop nostre!

           Des fleurs de toutes sortes apparaissent dans le jardin...des fleurs plantées par soeur Montserrat?, soeur Maria? nous ne le savons pas et j'ai inventé les noms...ce que nous savons c'est qu'elles nous arrivent tout droit des mains des soeurs carmelites qui vivaient ici comme un cadeau de bienvenue, une lumière d'espoir, un souffle d'énergie...Merci chères soeurs, nous vous sentons proche de nous...

     I qui més diria.... amb aquestes flors, ens ha arribat un altra flor distinta d'aquestes del jardí peró que també ens esta embellint el quotidiá de la casa.... Es diu Carme, i compartirà vida amb nosaltres duran una temporada...

      Au milieu de ces fleurs, nous est arrivée Carme, qui partagera sa vie avec nous pour un temps... 
 

       No us ho perdeu! Estigueu atents !! perquè en pocs dies arribara un altra flor, petitona, de la panxa de la seva mare, la Fátima!!!....
              Et soyez attentifs, car d'ici à quelques jours, une autre fleur arrivera, celle que porte Fátima en son sein!!




 Si algú sap com es diuen aquestes flors, será benvingut!!!

Empezar por amar

No se nos llama en primera instancia a la actividad. Nuestra vida no consiste únicamente en transformar el mundo; si así fuera, quedaríamos atrapados en un círculo sin fin. Si queremos transformar el mundo tenemos que empezar por amar y por abrirnos a la experiencia del amor, de lo infinito; experiencia tan frágil que empieza por un suave susurro de paz.

 Jean Vanier, No temas amar, P120

Commençons par aimer

Nous ne sommes pas appellé en premier lieu à l'activité. Notre vie ne consiste pas uniquement à transformer le monde; si cela était ainsi nous serions pris dans un cercle sans fin. Si nous voulons changer le monde nous devons commencer par aimer et par nous ouvrir à l'expèrience de l'amour, de l'infini; expèrience si fragile qui commence par un doux souffle de paix.

Jean Vanier, Ne crains pas d'aimer (traduit de l'espagnol par moi même (excusez la version peut être légèrement désajustée))

Aude

Primavera

Oria i Adam

Cirere del páti

Primers dinars a fora, fem calçotada en honor al nostra company, Paco, qu'ens ajuda en el manteniment del jardí i va cumplir anys aquest dia

Comencem a remoure la terra per fer una mica d'hort

Juntos...

Hace algo como un mes tuvimos la suerte de poder compartir nuestra mesa con la familia de Aiman y Huda.
Aiman y Huda, con su hijo Dudu de 3 años son de Syria, y son unas de las personas acogidas aqui en Berga como refugiados.

Nos conocímos a travès del "Banco de Tiempo", una organización que promueve el intercambio de servicios con una moneda muy especial; el tiempo!
Se juntó a nosotros Amelia, una de nuestras nuevas preciosas amistades, aqui en Berga.
Una mesa donde se habló francès, àrabe, inglès, catalan y castellano!!! Y sin broma!...
Algunos se han perdido trozos de conversación....por mi parte, me perdí las que estaban en Àrabe!
Pero por poco tiempo.... porque ya empezé las clases de Àrabe con Huda!

Huda y Aiman trabajaban en Alep en una fábrica farmaceútica (El, de tecnico de mantenimiento de maquinária y ella, en gestion informática en los laboratorios) hasta que una bomba destruyera la fábrica...Aiman resultó herido en el brazo, fue operado pero sigue necessitando cuidados para su brazo...
Huda esta herida de otra manera...llevan 1 año fuera de su país. Han vivido en tres campos, bajo tiendas...Sus familias estan repartidas en Turquía y en Syria...
El domingo pasado vinieron a compartir un cafe, para conocer a mis padres que vinieron de Francia!
Cuando paso un avión encima de la casa, de esos de lineas que apenas se oyen, ellos bajaron la cabeza asustados....Hace mas de un año y todavía les queda este reflejo!
Ahora estan viviendo en un albergue, que por muy bien que todos les estemos acogiendo, siguen heridos y con ganas de tener una vida normalizada...Quieren trabajar! quieren cuidarse de ellos mismos!
Es lo que la mayoria de nosotros tenemos y que no valoramos lo sufisiente!

Compartimos un tiempo muy agradable juntos...Y desde entonces seguimos viendonos...

"VOLEM ACCOLLIR!!! CASA NOSTRA ES CASA VOSTRA!!!Encara queda moltíssima gent per accollir!"
Porque el mundo es de todos, porque juntos caminamos, porque grácias al encuentro con el otro; el que es diferente de mi o el que se me parece, voy a crecer como persona...porque nos necesitamos los unos a los otros...porque no puedo dormir tranquila cuando sé que otros no pueden ni descansar...porque no es justo que unos acumulen riquesas y "bienestar"cuando otros son forzados de abandonar lo que tienen, cuando otros se estan muriendo de hambre...

Un tercio de grano de arena en un desierto del cual no se sabe si tiene fin...pero:

“Mucha gente pequeña en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas pueden cambiar el mundo” (Eduardo Galeano)

L'Educador i el gat

L’Educador i el gat

No fa gaire, atrafegat preparant el dinar veig com el gat es fica dintre del carret de la compra i deposita els seus excrements i orins, al veure’l el trec de mala manera i el segueixo per entomar-li una bona puntada de peu.

Aquesta bonica anècdota em recorda que sóc vulnerable, fràgil i amb la mateixa capacitat humana que tots tenim per destruir. Estem fets del mateix.

El que som(Aude i jo) professionalment i humanament ho devem en gran part al temps viscut a l ‘Arca i als vincles que hem creat amb les persones amb una discapacitat intel·lectual. Els podem anomenar a cadascun per el seu nom i explicar múltiples vivencies. Vam aprendre el valor de la reciprocitat, entre acollit i acollidor, assistit i assistent.

La tasca d'ajudar els altres acostuma a anar lligada a la necessitat de reconeixem social per part del professional, jo que sóc bo, t’ajudaré. Les persones amb una discapacitat intel·lectual ens van ensenyar l’ enorme do que tenen per rebre l’altre i mostrar-se tal com són, amb els seus defectes i virtuts.

Ara amb la casa d'acollida les vetlladores hem de treballar la humiliat i l’escolta de la pròpia misèria, acceptar què cadascú de nosaltres té el potencial per esdevenir el millor i el pitjor, tot depèn del viscut, del terreny emocional i afectiu en el qual estem o hem estat.

Vetllem plegats perquè les Vetlladores sigui una terra fèrtil on desenvolupar les nostres virtuts i acceptar les pròpies limitacions.

Agraïments...

...a la Marina Benet, qui amb la seva sensibilitat, el seu art i mágia, ha sabut transmettre en el logo el que li vam expresar i demanar ...
Grácies Marina per el teu temps regalat, el teu Art ofert...tenim una part teva, aqui amb nosaltres!
Aude

Anniversari Àlex

     Avui, 24 de gener, es l'anniversari de l'Àlex, el nostre quart fill... 

    Es un temps per recordar tot allò compartit, (ad)mirar com l'Àlex ha crescut i donar grácies !!!!

Avui es un dia de xocolata, macarrons, detalls i bon humor...

Aude