En aquests dies de setmana santa, m'aturo i veig com
estic sentin de ple el sentit de la paraula "Vetllar"...
Ser-hi...no fer més que ser-hi amb compassió i
humiltat...
Tenim aquest impuls, aquestes ganes de fer, d'ajudar,
de guiar per que la persona que acompanyem entengui, fagi, actui en
el sentit del que ens sembla que sería lo millor per ella...
Però tots tenim el nostre camí i no podem demanar a
algú que encamini un altra sense que s'hagi pogut preparar... aniría
coixa...o ho deixaria a mitges...
La paraula Vetllar, esta aqui per recordar-nos-ho...
“El camí que
agafis; aqui estaré! Vetllan per que hem puguis cridar, et faré
saber a on soc...
I compartiré amb tu la
meva vida, les meves macances, les meves pors perque aqui es a on ens
trobarem...”
