L’Educador
i el gat
No
fa gaire, atrafegat preparant el dinar veig com el gat es fica
dintre del carret de la compra i deposita els seus excrements i
orins, al veure’l el trec de mala manera i el segueixo per
entomar-li una bona puntada de peu.
Aquesta
bonica anècdota em recorda que sóc vulnerable, fràgil i amb la
mateixa capacitat humana que tots tenim per destruir. Estem fets del
mateix.
El
que som(Aude i jo) professionalment i humanament ho devem en gran
part al temps viscut a l ‘Arca i als vincles que hem creat amb les
persones amb una discapacitat intel·lectual. Els podem anomenar a
cadascun per el seu nom i explicar múltiples vivencies. Vam aprendre
el valor de la reciprocitat, entre acollit i acollidor,
assistit i assistent.
La
tasca d'ajudar els altres acostuma a anar lligada a la necessitat de
reconeixem social per part del professional, jo que sóc bo,
t’ajudaré. Les persones amb una discapacitat intel·lectual ens
van ensenyar l’ enorme do que tenen per rebre l’altre i
mostrar-se tal com són, amb els seus defectes i virtuts.
Ara
amb la casa d'acollida les vetlladores hem de treballar la humiliat i
l’escolta de la pròpia misèria, acceptar què cadascú de
nosaltres té el potencial per esdevenir el millor i el pitjor, tot
depèn del viscut, del terreny emocional i afectiu en el qual estem o
hem estat.
Vetllem
plegats perquè les Vetlladores sigui una terra fèrtil on
desenvolupar les nostres virtuts i acceptar les pròpies limitacions.
Quina bona i bonica reflexió! !!
ResponElimina